DADES COMPTABLES A REVISAR ABANS DEL TANCAMENT DE L’EXERCICI 2011

En general, les més comuns són:

Passar els leasings de llarg a curt termini. (Part del principal del préstec que es pagarà l’any següent).

El mateix en el cas dels préstecs. (Part del principal del préstec que es pagarà l’any següent).

Comprovar que s’hagi distribuït el resultat de l’exercici anterior (és a dir mirar si el compte 129 té saldo zero). En cas que no s’hagi fet fer-ho.

Comprovar que els saldos de final d’any coincideixin amb les declaracions fetes al quart trimestre:

• IVA si ha sortit a pagar, l’import de la declaració (model 300) ha de coincidir amb el saldo del compte 4750. Si en canvi l’import de la declaració és a compensar, aleshores ha de coincidir amb el saldo del compte 4700.
  
• Retencions de treballador i/o professionals. L’import de la declaració (model 110) ha de coincidir amb els saldos del compte 4751 de treballadors i/o professionals.
  
• Retencions de lloguer. L’import de la declaració (model 115) ha de coincidir amb el saldo corresponent del compte 4751.
• Seguros Socials (TC1) del mes de desembre. L’import del TC1 ha de coincidir amb el saldo del compte 4760 corresponent. D’aquesta manera quedarà reflectida la despesa de desembre corresponent a la seguretat social a càrrec de l’empresa.
  

Comprovar que els saldos dels bancs estiguin quadrats. (Coincideixin amb els extractes bancaris).

La caixa, evidentment, ha de tenir saldo positiu. No té sentit que sigui negatiu. No pot sortir diner si no ha entrat. Per tant, cal comprovar que durant l’any no hi hagi saldos negatius. Si n’hi ha s’han d’arreglar.

Comptabilització de les existències si n’hi ha. Recorda que cal fer primer el tancament de les existències inicials i després el tancament de les existències finals. Tot això a data de 31/12/20xx. Recordar que amb el nou pla comptable ja no s’admet el mètode LIFO com a mètode de valoració d’existències.

Mirar si hi ha despeses anticipades, és a dir, despeses pagades a l’exercici actual que corresponguin al proper exercici (principalment poden ser assegurances....). El mateix en el cas d’ingressos anticipats. L’apunt comptable a fer consisteix en carregar o abonar l’import de la despesa o ingrés anticipat als comptes 480 “Despeses anticipades” o 485 “Ingressos anticipats”, respectivament i la contrapartida seria el compte de despesa o d’ingrés corresponent.

Evidentment fer les amortitzacions corresponents a l’exercici. Cal tenir en compte que si algun bé de l’immobilitzat (material o intangible) ja ha estat amortitzat del tot, s’ha de desactivar (donar de baixa comptable).

Identificar i relacionar les despeses no deduïbles. Despeses que fiscalment no es poden deduir.

Comprovar que les liquidacions d’interessos dels bancs estiguin correctament comptabilitzades. Especialment pel que fa a les retencions (compte 473) corresponents (18 % del saldo del compte 769).

És obvi, però cal tenir-ho en compte, que els comptes de clients i proveïdors o acreedors tinguin saldos raonables. En tot cas és bo donar-hi un cop d’ull.

Finalment, cal dir que els llistats que s’hauran d’aportar a l’assessoria són: (tots ells en format Excel)

Balanç de situació.

Compte de pèrdues i guanys.

Balanç de sumes i saldos a 4 dígits.

Balanç de sumes i saldos detallat.

Junt amb aquests llistats cal aportar la informació següent, per tal de poder calcular i enviar-vos l’últim apunt de l’exercici que no és altre que el referent a l’impost de societats:

Relació de despeses no deduïbles

Salari de l’administrador (llistat de compte comptable si n’hi ha).

Relació de pagaments a compte i retencions (extracte comptable).

Relació de préstecs que tingui la societat indicant data d’inici del préstec i data de venciment. Naturalesa del préstec (hipoteca, pòlissa, ...). Saldo pendent a data a 31/12/20xx.

Relació de canvis en la societat: canvi d’administradors, compra-venta d’accions, ampliació de capital, etc..

!!! Nou Règim Operacions Vinculades. Les societats que hagin realizat operacions vinculades durant l'exercici, han de documentar-les. Si no es compleix amb aquest requisit, la sanció pot ser de fins a 30.000 euros. La documentació no és més que una explicació dels motius que han portat a donar un valor a cada operació vinculada. Aquest valor ha d'estar SEMPRE dins de preus de mercat.


NOTA MOLT IMPORTANT.- Cal tenir present que NO es poden llistar els llibres de comptabilitat sense haver comptabilitzat prèviament l’apunt de l’impost de societats que us hem de donar nosaltres.

Restem a la vostra disposició per aclarir qualsevol dubte sobre el tancament comptable.

El Reial Decret 1793/2008, de 3 de novembre, reforma la normativa que ha de regular les operacions efectuades entre parts vinculades econòmica o jurídicament. En resum afecta a les transaccions efectuades entre societats i/o entitats vinculades.
Recordem que segons la Llei de l'Impost sobre Societats afectarà doncs a les operacions entre:
a) Societat i socis
b) Societat i consellers o administradors.
c) Societat i cónjuges o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o colateral, per consanguinitat o afinitat fins el tercer grau dels socis, consellers o administradors.
d) Dues societats pertanyents al mateix grup.
e) Una societat i un altre participada en la primera indirectament en, al menys un 25% del capital social o dels fons propis.


Les operacions que més habitualment poden ser vinculades són els salaris, lloguers, així com prèstecs entre persones vinculades. Encara que no es pagui cap import, cal donar un valor a les operacions vinculades i tributar cada part segons la norma que l'obligui (Renda o Societats).

Obligacions establertes per a les operacions vinculades
Les operacions vinculades hauran de valorar-se pel "valor normal de mercat", que és el valor que haurien acordat persones o entitats independents en condicions de lliure competència.

La darrera modificació d'aquesta normativa obliga a qui realitzi operacions vinculades a elaborar i mantenir una documentació on es descrigui i justifiqui què i com han valorat les transaccions realitzades a preu de mercat.

A partir del dia 1 de gener de 2010, la declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries, model 349, passarà a ser, per regla general MENSUAL.

Malgrat aquesta afirmació, podrà presentar-se declaració TRIMESTRAL, quan NI durant el trimestre actual, NI durant els 4 trimestres anteriors, la suma de les entregues de béns i prestacions de serveis INTRACOMUNITÀRIES superin els 100.000 euros.

NOTA: Per aquest càlcul, no cal tenir en compte en cap cas les adquisicions INTRACOMUNITÀRIES de bens i serveis.

Si un autònom no constituït en Societat decideix incorporar a la seva activitat un vehicle, quins beneficis fiscals en pot obtenir?

Deducció de l'IVA suportat:
La llei de l'IVA estableix la presumpció de què els vehicles turismes -cotxes i motos- que s'utilitzin en una activitat empresarial o professional, total o parcialment, n'estaran afectes en un 50%. Això significa que, en principi, l'empresari o professional podrà deduir la meitat de tot l'IVA suportat tant en l'adquisició del vehicle (en qualsevol modalitat), com en les despeses vinculades al vehicle, com:

• Accessoris i peces de recanvi.
  
• Combustible, carburant, lubrificant.
  
• Aparcaments i peatges.
  
• Reparacions i manteniments, etc.
  

Veiem doncs que la legislació de l'IVA i en la pràctica la Agència Tributària, fa "ras i curt" i diuen que com a molt -i com a poc- s'utilitzen a mitges per al negoci/activitat i per a l'ús particular del titular. Por provar-se per part del contribuent un percentatge més alt d'afectació -encara que és molt difícil-, i per part de la AEAT una afectació inferior al 50%.

Deducció en el IRPF:
Per tal de què l'autònom pugui minorar els rendiments de la seva activitat econòmica en el IRPF, mitjançant l'amortització i altres despeses del vehicle, s'exigeix l'afectació TOTAL, la qual cosa vol dir, que el vehicle s'utilitzi exclusivament per a la activitat econòmica, sense que es permeti cap utilització privada o particular del vehicle, encara que sigui de forma marginal (caps de setmana, per exemple).
En algunes professions, com per exemple Advocats, la Administració Tributària no permet imputacions de despeses del vehicle, ja que entén que algun ús marginal privat es donarà al vehicle, encara que sigui anar a de casa al despatx. Això succeeix també quan el professional tingui dos vehicles i si no pot acreditar -en cas d'inspecció- que un dels vehicles no es mou per res mes que per visitar clients, anar al Jutjat, i retornar al despatx. (La prova recau sobre el professional i es molt difícil d'acreditar).
El que diem per al vehicle també es aplicable a les despeses vinculades: gasolina, aparcament, reparacions, assegurances, interessos del finançament, etc.
Es pot apreciar doncs que l'IRPF es encara més restrictiu que l'IVA en el cas dels vehicles de l'autònom.
Aquesta rigidesa no es aplicable en cas de les activitats com a transportistes, taxistes, autoescoles, agents comercials, que es presumeixen afectats en un 100% a la activitat.